Autoeditat/2016
AMB FOLRE I MANILLES
És una cançó molt especial escrita i composada pel documental The Peach Blossom Garden. El documental mostra les vides d’un grup de treballadors d’una fàbrica textil xinesa que practiquen els castells després que el seu propietari, durant un viatge a Catalunya, descobrís la cultura castellera i la passió en que ho viu la comunitat catalana.
Lletra
Encara és fosc, però no tothom dorm. Alguns s’aixequen, és el seu torn. Els nens corrent pel passadís desperten els pocs que encara estan dormint. Algú prem el botó. Encenen motors. Cusen la roba que portarem tots. I entre calçotets, sostenidors, mitjons, samarretes i pantalons. Amb la sintonia de tots els motors cerquen durant uns quants segons tots… Grans, petits, nous horitzons.
Perquè junts ells fan una pinya, s’enfronten als dies amb folre i manilles. I si tot cau o el castell s’abalança, ells sempre s’arrapen, tornen a aixecar-se. No serveix enfonsar-se, s’aferren a l’esperança. Sempre tendeixen a superar-se mentre l’enxaneta, sense por, s’enlaira.
Les safates van corrent. Baozi, zongzi o niu rou mian. L’amor apareix enmig dels filaments. Aviat casament i qui sap si un nen. La plaça comença a omplir-se de gent. Tots es preparen per tocar el cel. Entre calçotets, sostenidors, mitjons, samarretes i pantalons. Amb la sintonia de tots els motors cerquen durant uns quants segons tots… Grans, petits, nous horitzons.
Junts ells fan una pinya, s’enfronten als dies amb folre i manilles contra els impossibles.
