albertpastorcantautor@gmail.com

M’omple de satisfacció poder tocar a casa meva dins un gran festival com és el Jardins Terramar de Sitges i ni més ni menys que abans del concert del grup Manel que han sigut un referent per mi sobretot en la seva primera etapa.

Serà a més un concert molt especial on tots aquells que us apunteu a la festa, podreu experimentar noves sonoritats gràcies als acompanyaments a la guitarra elèctrica de David Solà, amb qui ja portem setmanes preparant aquesta nova proposta musical a 2 guitarres de “L’infinit que s’acaba” que esperem que us agradi tan com a nosaltres i la gaudiu al màxim.

Si voleu venir, podeu comprar les entrades del concert a l’enllaç que deixo a continuació. Moltes ganes de compartir amb vosaltres les cançons en aquest nou format. Ens veiem el 29 de juliol als Jardins Terramar de Sitges!

Comprar entrada

Ja feia molts mesos que tenia ganes de fer un concert íntim i en acústic per a totes aquelles persones que portàveu mesos preguntant a les xarxes quan faria un directe per poder escoltar les cançons del nou disc.

Em fa molt feliç poder anunciar per fi el primer concert a Barcelona presentant el nou disc “L’infinit que s’acaba”. Serà un concert en acústic, totalment despullat d’ornamentacions i on tots els que vingueu podreu experimentar les cançons en el seu format més pur, íntim i primigeni tal y com han nascut.

El lloc escollit serà el bar Un Lugar situat a la Vila de Gràcia (C/ Riera de Sant Miquel 70). Tots els que vulgueu assistir-hi haureu de fer reserva per motius de control d’aforament i les entrades funcionaran en el mode taquilla inversa.

Reservar entrada

Sempre fa il·lusió fer una entrevista del teu últim treball, però fer-la a la revista Enderrock ha sigut molt especial i crec que és la millor entrevista que m’han fet mai musicalment parlant.

És una entrevista que tot i la profunditat que té, la vaig fer en una pausa per dinar a la feina de pressa i sense poder-la reflexionar gaire.

Llegint-la de nou, és un gran resum de què ha suposat per a mi aquest nou àlbum que acabo de publicar i que espero que em porti a viure noves aventures per seguir compartint amb tots vosaltres les noves cançons que vinguin a seduir la meva ment.

Per a tots aquells que vulgueu llegir l’entrevista de l’Enderrock, aquí us deixo l’enllaç:

Llegir Entrevista

Avui, 21 de gener de 2021, publico el meu segon disc (o depén com es miri, el meu primer USB Card). És un cant a la inconformitat. És un desig d’anar més enllà dels nostres límits. És el meu segon àlbum composat des de l’ànima i on trobareu una galàxia de personatges quotidians que anhelen trobar el seu final feliç en un món que sembla fondre’s a marxes forçades.

Les 16 cançons que composen aquest segon treball discogràfic en solitari, són fruit de les experiències, històries, pors i desitjos que m’han acompanyat els últims 7 anys.

A partir d’ara, aquestes cançons deixaran d’estar només en el meu cap i les podreu trobar a les plataformes digitals i a algunes botigues físiques que encara no us puc confirmar. Podeu seguir les últimes novetats a les meves xarxes socials.

Espero que trobeu la vostra cançó i us la feu vostra perquè pugui viure amb vosaltres indefinidament.

És hora d’embarcar! Qui s’hi apunta?

www.albertp16.sg-host.com/inici

“Avui és el meu dia lliure perquè m’ha baixat la regla”. Aquesta frase és la que em va portar a escriure aquesta cançó després que un amic meu m’expliqués que havia tingut una cita amb una noia xinesa i, tot sopant, com qui no vol la cosa, li havia deixat anar que era una prostituta que exercia en un KTV de la ciutat de Hangzhou.

Amb aquesta cançó, m’agradaria recordar aquella noia i totes les dones que exerceixen la prostitució en les sales de karaoke conegudes amb l’abreviatura de KTV, molt esteses a la Xina i tota l’Àsia en general.

Les sales KTV, il·luminades per llums de neó i habitades pel fum del tabac, s’omplen de desitjos i anhels que es perden entre les melodies i lletres d’una pantalla de televisió que reprodueix en bucle les cançons tristes, lentes, ràpides o alegres de sempre.

Fes clic al link i escolta el nou single La noia karaoke!

Després d’uns quants mesos treballant en tot el disseny del disc, per fi puc començar a mostrar-vos més detalls. En el post d’avui us presento la que serà la portada del nou disc. Li he estat donant moltes voltes juntament amb la Yang i finalment aquest és el disseny final.

Esperem que en breu arribin els discs físics per mostrar-vos tots els detalls del packaging i el llibret que també estan molt treballats i on la Yang també ha posat el seu gra de sorra dissenyant els plànols d’una nau espacial que molt aviat coneixereu amb més detall.

Què us sembla la portada de L’infinit que s’acaba? Volem saber la vostra opinió!

Ens ha costat molt arrencar aquest rodatge amb moltes limitacions a causa de la pandèmia que està afectant-nos a tots aquests últims mesos. Semblava impossible, però posant-li molta imaginació, ganes infinites i gràcies a l’ajuda inestimable dels meus amics Àngel Bravo, Roger Mateu, Joan Marc Sastre i la meva parella Yang Ge, estic fent realitat el somni de donar forma i imatge a la cançó L’infinit que s’acaba que és la que donarà nom al disc que publicaré d’aquí uns mesos amb el segell La Catenària.

Tots els que estem treballant en el projecte tenim moltes ganes d’ensenyar-vos el resultat i l’espera es farà molt llarga, però segur que valdrà la pena. Podeu seguir les últimes novetats del rodatge a través de les meves xarxes socials.

Ens veiem al final d’aquest infinit que ja falta menys per acabar-se!!!

Il·lusionat de poder per fi immortalitzar les cançons que he estat composant i tararejant al meu cap durant els últims 5 anys. A la producció torna a acompanyar-me Roger Gascón, el qual segur que aconsegueix treure-li tot el suc a les composicions que formaran part del nou disc.

• 

• 

• 

Entre alguns dels col·laboradors, torno a comptar amb Mònica Macfer i la seva preciosa veu en més d’una de les cançons. Vull agraïr la seva col·laboració, confiança i paciència dipositada en aquest projecte en el qual estic content de poder tornar-me a retrobar amb ella.

Aquest matí quan he agafat el tren per anar al nou estudi d’en Roger no he pogut evitar emocionar-me i recordar el temps que ha passat des de que vam gravar el primer disc el 2014. Ha sigut un viatge llarg portar una nova proposta i he viscut un munt d’històries noves que espero poder compartir molt aviat amb tots vosaltres. Estigueu atents a les meves xarxes socials per seguir totes les novetats.

Avui surfejant per la xarxa m’he topat amb aquest podcast de l’entrevista que em van fer ja fa uns quants anys a Ràdio Maricel en motiu de la presentació del meu primer disc. A mode de resum de la meva primera incursió en el món discogràfic, he pensat que no està de més deixar el link del podcast al meu Bloc per si algú em vol conèixer millor i descobrir tots els detalls d’aquell primer disc que vaig anomenar Sotracks i que vaig fer amb tot el carinyo i ignorància del món.

http://www.radiomaricel.cat/2014/08/05/albert-pastor-ens-presenta-sotracks/

El nom del disc Sotracks provenia d’un projecte frustrat de Websèrie que havia sorgit del Màster de TV3 realitzat durant l’any 2012 i pretenia ser la banda sonora de la sèrie amb un track per cada episodi. En el pilot de televisió anomenat Quòniams que vam realitzar com a projecte de final de curs vam comptar amb grans actors que aleshores eren completament desconeguts pel gran públic, però que alguns d’ells han triomfat actualment a la televisió i el cinema. Entre alguns dels actors implicats en el projecte es trobaven en David Marcé (conegut pels seus papers d’Artur Mas  o Roger Torrent al Polònia) i la Bruna Cusí (guanyadora d’un Goya com a millor actriu revelació per la pel·lícula Estiu 1993 entre altres premis).

La història de la sèrie es centrava en un grup de joves que muntaven un grup de música i volien gravar la seva primera maqueta. A simple vista no sembla una cosa molt complicada, però amb l’arribada de la germana del protagonista tot s’enredava cada vegada més. No faré molts spoilers per si algú té curiositat de veure tot el capítol pilot que adjunto en aquest post.